L’emoció és en tot allò que fem, que veiem i sentim, i que som capaços d’assimilar com un record, que guardem en el més profund del nostre ésser. Així és com Miguel Bonal concep el patrimoni cultural que ha arribat fins a nosaltres. Del silenci a l’emoció, dins del discurs sonor, representa la importància del silenci en la paraula, amb la intenció de crear una emoció capaç de perdurar en la memòria de la gent. Ja en el Barroc existia tot un ventall de sensacions i emocions que la música era capaç de reproduir i, en gran manera, en aquest període, la viola de gamba té un paper fonamental, perquè serà l’instrument que millor imiti la veu humana. Ens trobem davant un instrument la sonoritat del qual és clarament afí a la naturalesa humana, en la qual silenci i emoció són compartits.
Tobias Hume: First book of Ayres: Soldiers Gaillard i Loves Farewell / Georg Philipp Telemann: Fantasia núm. 6, TWV 40:31 / Karl Friedrich Abel: Manuscrit Drexel 5871 Andante – Vivave – Minueto / Marin Marais: Deuxième livre de pièces de viole: Les voix humaines / Georg Philipp Telemann: Sonata per a viola sola, TWV 40:1 / Karl Friedrich Abel: Manuscrit Drexel 5871: Arpeggiata. Preludi en Re menor per a viola de gamba / J. S. Bach: Suite per a violoncel sol núm. 2, BWV 1008 / Francisco Tàrrega: Recuerdos de la Alhambra, arrajament de Miguel Bonal per a viola de gamba