Villancicos del Vell i del Nou Món recórre temes nadalencs que al segle XVII i principis del XVIII van fusionar la música renaixentista i barroca portada d’Europa amb els ritmes locals d’Amèrica, creant música mestissa. El villancet era la cançó més popular durant les festes de Nadal a Vell Món i va ser en aquest gènere que al Nou Món es produí el mestissatge. Nadales a ritme de guaracha!
Anònim: Riu, riu, chiu (Cançoner d’Uppsala, 1556) / Anònim: No la devemos dormir (Cançoner d’Uppsala, 1556) / Atribuït a Mateu Fletxa, el Vell: E la don don / Francisco Guerrero: Mi fe, vengo de Belén / Los Reyes siguen la estrella / Niño Dios d’amor herido / Vamos al portal / Joan Pau Pujol: Venid a Belem, pastores / En naciendo mi niño / Anònim: Hanacpachap cussicuinin (Perú, 1631) / José Loaysa de Agurto: Vaya de cantos de amores (Mèxic, 1630-1705) / Juan de Araujo: Ay andar (Bolívia, 1646-1712) / Gaspar Fernández: Andrés, do queda el ganado? / Xicochi / Tleycantimo choquililla (Guatemala i Mèxic, 1566-1629) / Juan García de Zéspedes: Convidando está la noche (Mèxic, 1619-1678)
