POLIFEM CONSORT és el nostre grup resident durant les properes temporades. I avui es presenten un programa de música italiana centrat en els inici del segle XVII i el naixement de l’òpera, amb la veu de Ferran Albrich, baríton català que ja ha cantat Monteverdi a Itàlia i Àustria i que s’està erigint com l’Orfeo monteverdià dels propers anys.
Pocs personatges de la mitologia han estat tant influents i, per a la música, tant fundacionals com Orfeu, lligat a la capacitat de commoure no només als éssers vivents sinó també als inanimats. Justament aquesta capacitat d’influir en l’ànim dels oients fou potenciada pels músics de les corts italianes del 1600, propiciant l’aparició d’una nova forma d’expressió (la “Nova música”), del cant expressiu (el “recitar cantando”) i, amb ells, de l’òpera. Els inicis del gènere operístic van lligats de manera indissoluble amb el mite d’Orfeu i de la seva estimada: Peri escriu l’òpera “Euridice” l’any 1600; Caccini torna al mateix tema el 1602 i finalment, Monteverdi escriu “L’Orfeo” l’any 1607. El mite té tant d’èxit que poden trobar-ne més de 200 versions escèniques, i d’incomptables més en forma de cantata o cançons, amb autors com ara Landi, Charpentier, Telemann, Rameau, Gluck, Haydn i, més modernament, Offenbach, Debussy, Henze i Glass.
EL NAIXEMENT D’ORFEU
I el naixement de l’òpera
MARINI: La Foscarina, sonata a 3 con il tremolo
MONTEVERDI: Tempro la cetra
MARINI: Il Monteverdi, Balletto allemagno a due
MONTEVERDI: Dormo ancora (de “Il ritorno d’Ulisse in patria”)
BASSANI: Sonata a due violini e violoncello a beneplacito Op. 5 n. 1 Bassani
Allegro, Grave, Allegro, Adagio – prestissimo – adagio e forte - prestissimo
MONTEVERDI: Rosa del ciel (de “L’Orfeo”)
MONTEVERDI: Vi ricorda o boschi ombrosi (de “L’Orfeo”)
“Tempro la cetra” (Afino la cítara) forma part del llibre setè de Madrigals del compositor.
Amb una música i uns versos meravellosos el narrador vol cantar les proeses del déu de la guerra...però la cítara només vol sonar per les guerres d’amor. Acaba amb els versos: “El Déu guerrer, temperant la seva ira ferotge, s’adorm a la falda de Venus”. Andrea Falconiero fou un compositor i llaütista napolità nascut el 1580.
“Rosa del ciel” és una de les àries fundacionals del nou estil del seicento: l’òpera i una de les primeres àries de declaració d’amor, en aquest cas, d’Orfeu per Eurídice, el dia del seu casament. Orfeu es dirigeix al sol, símbol del seu pare, Apol·lo, dient-li si ha vist mai alguna cosa tan bella com la seva estimada Eurídice i recordant el dia en que es van veure per primera vegada. Giovanni Battista Bassani fou un compositor i violinista nord-italià, nascut a Pàdua cap el 1650.
Amb l’aparició de la Missatgera, portant la funesta notícia de que Eurídice ha estat mossegada mortalment per una serp Orfeu s’endinsa en un dels laments més punyents de la història de la música: “tu ets morta...i jo respiro. Tu has marxat per no tornar i jo em quedo”. Després d’aquestes primeres i desolades paraules, Orfeu fa el propòsit de baixar a l’infern i, amb el poder de la seva música, entendrir de tal manera el déu de l’Hades que deixi que Euridice torni a la vida i torni a veure les estrelles. S’acaba amb un “adéu terra, adeu cel i sol, adéu”
Aquesta és la primera aparició del protagonista d’una de les tres úniques òperes que han sobreviscut de l’autor, una escena on Ulisses passa del desconcert a la reflexió, la ràbia i el dolor. Ulisses es desperta en una terra que no coneix, maleint el déu que l’ha abocat a la seva misèria i als feacis que l’han abandonat...sense saber que, sense voler, ja ha arribat a Ítaca. Stradella, nascut a Bolonya el 1643 fou un compositor i faldiller, repetidament amenaçat, exiliat i finalment, assassinat, per marits gelosos. La seva truculenta vida ha estat objecte de novel·les i, fins i tot, òperes.
“Només per tu, bella Eurídice, beneeixo el meu turment. La vida és més alegre després del dolor, després del mal, més feliç”. Aquesta és la darrera estrofa que canta Orfeo, just abans de rebre la fatal notícia, recordant els dies d’incertesa i grisor d’abans de conèixer Euridice. Tarquinio Merula, nascut a Busetto el 1594 fou organista i violinista i autor d’una de les melodies més boniques del seicento italià. “És ben foll qui creu que podrà allunyar-me de l’estimada. Encara que la mort em prengui la vida mai es dissoldrà el llaç que m’ha fet presoner. Que parli qui vulgui; Que parli qui sàpiga”
FERRAN ALBRICH, baríton Nascut el 1990, inicia els seus estudis musicals com a violoncel·lista i es gradua a la Hochschule für Musik Detmold (Alemanya) després de formar-se amb Eulàlia Subirà, Lluís Claret, María de Macedo i Xenia Jankovic. En aquesta disciplina artística ha estat distingit amb premis internacionals, com la Beca Pau Casals. L’any 2013 és acceptat a la mateixa universitat per començar els seus estudis de cant i posteriorment es gradua suma cum laude al Conservatori del Liceu de Barcelona sota el mestratge de Dolors Aldea. Ha rebut classes magistrals de Dalton Baldwin, Matthias Goerne, Thomas Hampson, Wolfgang Rieger i FurioZanasi. Albrich ha estat guardonat en diferents concursos de cant, com el Concurs Palet (Martorell, 2018), el Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (2019) o el Concurso Internacional de Logroño (2023), i ha resultat finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023). A partir de la seva participació al Concurs Primer Palau (2019) i, en especial, al programa Lied the future de la Schubertíada de Vilabertran inicia una carrera com a artista líric que ja li ha reportat molt reconeixement. Des del 2019 ha col·laborat amb orquestres com la Sinfónica de Castilla y León, l’Orquesta Príncipe de Asturias d’Oviedo, la Simfònica del Vallès, l’Orquesta Sinfónica de Bilbao, l’Orquesta RTVE o ensembles historicistes com La Ritirata o Cremona Antiqua, i s’ha presentat en sales com el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, el Teatro Calderón de Valladolid, l’Auditorio Príncipe de Asturias d’Oviedo o el Teatro Arriaga de Bilbao sota la batuta de mestres com Carlos Mena, Miguel Romea, Manel Valdivieso, Andrés Salado o Xavier Puig. Interpreta obres d’estil divers, com oratoris de J.S. Bach (Magnificat o La Passió segons Sant Mateu i Sant Joan), el Messies de Händel, el Rèquiem i la Gran Missa en Do menor de W.A. Mozart, la Novena Simfonia de Beethoven i els Rèquiem de J. Brahms i G. Fauré. En el camp del lied simfònic ha abordat els Lieder eines fahrenden Gesellen i els Knabenwunderhorn, de Mahler, o Don Quichotte à Dulcinée, de Ravel. En el terreny operístic destaquen el Testo d’Il combattimento di Tancredi e Clorinda, de Monteverdi, o Lucifero a Il Primo Omicidio, d’Scarlatti. Finalment, en el gènere de la cançó ha interpretat obres destacades del repertori liderístic Alemany i de la melodie francesa estrenant, també, obres de compositors catalans com Brotons, Guinovart o Domènech. Les properes temporades el portaran a debutar en escenaris i festivals com el SMR de Cuenca, Teatro Monumental de Madrid, Gran Teatre del Liceu o Festival la Pedra Parla.
POLIFEM CONSORT es nodreix d’alguns dels principals especialistes de la música antiga del nostre país i que actuen habitualment amb formacions, directors i solistes de reconegut prestigi mundial com ara Jordi Savall, Fabio Biondi, William Christie o Marc Minkowsky. Anna Urpina, concertino, ha actuat al costat de grans estrelles com ara Cecilia Bartoli, Philipe Jaroussky o Enrico Onofri, amb les formacions europees Les Musicens du Prince, Ensemble Artaserse, Freiburger barockorchester, Age of Enlightenment. Jordi Domènech, clavicèmbal i direcció, ha actuat com a solista al Teatro allà Scala de Milà, el Gran Teatre del Liceu o el Musikverein de Viena, amb grups com ara Europa Galante, Venice Baroque Orchestra, Wiener Akademie o La Fura dels Baus, al costat de Xavier Sabata, Vivica Genaux, Sonia Prina entre d’altres.
