FANTASIES
Un dels quartets de saxo més destacats del moment torna a l’Auditori de l’Ateneu en el seu 10è aniversari.
Alliberades de les regnes de la forma musical, les fantasies exploren des de la franca imaginació del compositor un món on la pròpia personalitat del gest musical se situa en un primer pla, sovint fregant un caràcter improvisatori.
Entre els segles XVI i XVII, el consort de violes es va convertir a Anglaterra en el vehicle ideal perquè compositors com William Byrd, Orlando Gibbons, Matthew Locke o Henry Purcell escrivissin fantasies (o fancies), peces d'un mestratge aclaparador en la seva imitació motívica.
Més tard, la fantasia va ocupar un lloc primordial en els compositors romàntics, sobretot, en el cas de Robert Schumann. Però també la música de Clara Schumann, la seva dona, apel·lava sovint a aquesta naturalesa volàtil i passatgera de la música, tan lligada a més a l'ideari del Romanticisme. Aquestes 4 Peces fugitives Op. 15 són una declaració d'intencions en aquest sentit ja des del propi títol.
Ja en els nostres temps, el nord-americà William Albright es recrea amb el seu personal llenguatge musical en els seus Fantasy Etudes per a quartet de saxòfons, que beuen de referències i inspiracions eclèctiques.
