“Vull inquietar i emocionar el públic amb la meva música, però sense fer concessions.”(Benet Casablancas, El Pais, 2008)
“Es com un univers en expansió.”(Glenn Gould sobre la fuga XIV de l'Art de la fuga de Bach)
“Pensar sobretot és crear un món.” (Albert Camus- Mite de Sísif)
David Casanova ens comenta:
Des del primer dia que vaig tenir l’oportunitat d'interpretar la música per a piano del compositor Benet Casablancas (Impromptu,2009) fins a la darrera d’elles (Memorial Arraona, 2022) vaig tenir el desig de completar tot el seu corpus pianístic. Bona part d'ell, el vaig gravar en disc (Columna Música 2017) i vaig poder donar-lo a conèixer en diferents sales de concert (Institut Cervantes de Viena i Auditori del Liceu de Barcelona l'any 2019 o bé la Casa Argentina de París i l'Auditori de Girona l'any 2020).
El conjunt de la seva obra per a piano depassa la vintena d’obres i abraça un període de quasi cinquanta anys; això vol dir que gran part de la seva producció musical està dedicada i pensada per aquest instrument. Per altra banda, l'escolta atenta del conjunt de la seva obra ens permet entendre l'evolució del seu pensament des de la primera fins a la darrera peça en constant evolució al llarg de tots aquests anys.
Dos serien els períodes pel qual podríem ordenar el seu repertori pianístic i quedarien separats per una marca fronterera que seria l'Impromptu de l'any 2009 ; obra que té la vivacitat de les obres anteriors (Scherzo, Set epigrames) però que ja té hàlit d'una nova expressivitat a on la llibertat del gest i l'exaltació tímbrica s'imposen.
El primer període (el concert d'avui) s'inicia amb el jovenívol Preludi i fuga i arriba fins al Tombeau de l'any 2005; durant aquests anys l'autor ha aportat obres memorables com les Dues peces per a piano de l'any 1978 una mena de soliloqui sincer, declaratiu, a on es fa palès el seu discurs interior i que té el seu paral·lel, malgrat que els separi alguns anys, en les Tres peces de l'any 1986 obra de traç net, d'escriptura sòlida i a on l'autor segueix en la línia d'un intimisme expressionista, però assolint una unitat de cohesió entre les parts que referma encara més el seu discurs anterior. Li segueix el magnífic Full d'Album sobre la figura de Franz Schubert (1993); obra aquesta de gest reverencial i profund en clar homenatge a un dels autors més estimats per l'autor sabadellenc; remarcable també l'Scherzo de l'any 2000; una mena de fantasia festiva, juganera i no exempta d'altes dosis de virtuosisme i que entroncarà amb moltes altres obres posteriors com ens referíem abans. Posteriorment trobem els Set Epigrames d'una riquesa tímbrica inusual ple de suggeriments cambrístiques com si es tractés d'un petit conjunt de cambra. Més endavant trobem les portentoses Bagatel·les, un clar homenatge a Beethoven, obra aquesta que vaig tenir el plaer de tocar-les en concert: obra de mirada llarga i potència orquestral malgrat el títol.
La darrera de les obres del primer període i a tall de coda, trobem el Tombeau en homenatge al compositor Joaquim Homs caracteritzat per la insistència sobre la nota “re” en el baix i remarcant el caràcter fúnebre de la pàgina no només per les ressonàncies religioses d'aquesta nota sinó per l'ús espacial que fa de tot el registre greu de l'instrument arribant en segons quins moments a un patetisme contingut i que representa un punt àlgic en la seva música per a piano en l'expressió pel dolor de l'absent; li segueix un recitatiu líric un dels moments més corprenedors i sentits de tota la producció pianística d'aquesta primera època.
Notes sobre la interpretació
Per l'estudi de l'obra completa m'he basat escrupolosament en la partitura fent aflorar la feina al detall. L'escriptura del Benet Casablancas sempre precisa i neta, de gest convincent, molt narrativa, i a on l'encavalcament dels compassos i episodis tenen la gràcia del trencadís gaudinià m'ha portat a una dificultat bàsica; l'equilibri entre la unitat general del conjunt de la seva obra en contraposició a la unitat estilística de cadascuna d'elles. Una tècnica excessivament estandarditzada hauria portat a l'equívoc d'anar interpretant les peces des de fora amb el risc d'acabar caient en un so uniformitzant; per altra banda, el treball personal, individual fent destacar la idea embrionària de cada peça, el seu vol, el desenvolupament mateix i en suma la recerca d'un so resultant que la fes única, podria haver debilitat el caràcter progressiu i continuat de la seva obra en conjunt vista com una projecció panoràmica. Aconseguir aquest equilibri, però, ha estat una de les tasques més estimulants del projecte.
OBRA COMPLETA PER A PIANO BENET CASABLANCAS (1r concert)
David Casanova
Especialitzat en repertori contemporani ha estrenat més de 50 obres de compositors espanyols i europeus. Ha gravat pel segell "la mà de guido" la integral de la música per a piano de Xavier Benguerel (2009) així com l'integral de la música per a piano del compositor ebrenc Joan C. Blanch (2016). Durant el mateix any 2010 va enregistrar tres CDs en col.laboració amb l'Ensemble BarcelonaModernProject amb música de l'Anna Bofill, en Jose Lluís Delàs i en Jesús Rodríguez Picó. Tanmateix ha gravat pel segell ColumnaMúsica, Fundación Autor i D+3. El seu repertori aplega des dels clàssics del s.XX (Schoenberg, Webern, Boulez, Carter) fins a compositors actuals de reconeguda trajectòria (Benet Casablancas, C. Halffter, Hèctor Parra). Ha actuat a l'Auditori de l'Institut Francès de Barcelona com a pianista solista dins el cicle de música contemporània, a l'Auditori del Teatre Fortuny de Reus, la sala de concerts del Conservatori de Perpinyà, la Sendsaal de la Ràdio de Bremen, la Arnold Schoenberg Center de Viena i nombroses actuacions per tot l' Estat espanyol així com a Brasil i Alemanya. Durant l'any 2015 va actuar juntament amb el grup instrumental Bcn216 en la difusió de l'obra del compositor Hèctor Parra tant al Palau de la música de Barcelona com de l'Auditori de la mateixa ciutat. Ha gravat per a ColumnaMúsica la integral de la música per a piano del compositor Demián Luna i el darrer corpus pianístic del compositor Benet Casablancas que l'ha portat a sales tan emblemàtiques com la seu de l'Institut Cervantes de Viena (2019) i la Sala d'actes de la Casa Argentina de Paris (2020). Darrerament ha gravat la integral de l'obra pianística del compositor terrassenc Pere Casas (Columna Música, 2022).
