01-04-2023
El Trio Jakob, format pel violinista Manuel de Almeida, la violoncel·lista Carla Peña i el pianista Imanol Casan, es va crear el 2014 al Conservatori del Liceu. Des de 2020 van començar a treballar seriosament per professionalitzar-se. Tots tres completen la seva formació musical als Països Baixos i afirmen que estudiar a l’estranger els ha fet créixer com a músics i com a persones. Han guanyat diversos premis en concursos i el 2021 van guanyar el segon premi de la 101a convocatòria del Concurs de Música de Cambra de Joventuts Musicals d’Espanya.
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Quan i on es va crear el Trio Jakob?
TRIO JAKOB: El Trio Jakob es va crear el 2014 al Conservatori del Liceu com a projecte de música de cambra mentre cursàvem el grau superior. Inicialment, el violinista del trio va ser Asier Merino, però malgrat que havien fet alguns concerts i les assignatures, la seva participació no va quallar. Des d’inicis de 2020 vam començar de manera professional a treballar amb el violinista portuguès Manuel de Almeida. Vam constatar que coincidíem amb molts punts a l’hora de fer música de cambra i d’abordar una sèrie de repertoris. Com els primers assajos que vam fer junts van coincidir amb l’inici de la pandèmia, allò ens va permetre tenir molt temps per fonamentar les bases del trio i preparar programes i concursos. En poc temps vam poder fer un treball intens. Vam tenir sort perquè tots tres vivien als Països Baixos, la Carla i l’Imanol a la Haia, i el Manuel, a Amsterdam, i durant el període de la pandèmia vam poder treballar junts.
J. M. C.: Per què vàreu triar fer música de cambra?
T. J.: Durant els estudis, tots tres teníem interès per la música de cambra. Encara que ens agraden els nostres respectius instruments i hem tocat durant molts anys repertori solista, a tots tres ens satisfà el procés de creació que es produeix en un grup de cambra; el procés d’intentar construir una mateixa visió de l’obra des de tres punts de vista diferents. El procés de discutir les idees, de fer proves, d’entendre la idea de l’altre i acostar-s’hi, de proposar, de reinventar... el procés que es produeix quan tres persones intenten crear una performance és més social i humà, que quan fas de solista, que aleshores es fa de manera interna. Suposa estar amb altres persones i arribar a entendre’s, a acceptar la idea de l’altre com a pròpia. Els tres gaudim molt de tot aquest procés, encara que també discutim molt.
J. M. C.: Vau començar la vostra formació musical a la península Ibèrica i esteu completant-la als Països Baixos, què us aporta estudiar fora?
T. J.: Es ha aportat una visió més global. Tres persones que venen de llocs diferents i creen una connexió i contactes internacionals. A Espanya hi ha centres de formació musical importants, però sortir a l’estranger t’aporta una connexió internacional que no tens a Espanya. Et permet trobar una barreja de persones de molts països que enriqueix la teva visió de la música i la situació et permet conèixer més persones i pots tenir més oportunitats de cara al futur. Et fa créixer molt ràpidament.
J. M. C.: Qui paper creieu que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?
T. J.: Por una part, és una forma rellevant de projecció, de donar-se a conèixer i de créixer com a persona i músic per la preparació que necessites per presentar-te a un concurs. L’ambient és molt positiu, perquè permet conèixer altres músics i grups que et poden ajudar compartint idees. Molts cops, la situació és complicada, perquè es presenten molts grups i com més amunt quedis al podi sembla que ets més bon músic. És una gran oportunitat per projectar-te com a grup, però el fet que no guanyis no significa que no siguis un bon músic o un bon grup i que no mereixes un espai per fer concerts. S’ha de saber que no sempre es guanya i això no significa res. Als concursos internacionals és important arribar a la final, ja que al públic sol haver-hi programadors.
J. M. C.: ¿Amb quin repertori per a trio amb piano us sentiu més a gust?
T. J.: El repertori amb el qual ens sentim més a gust és aquell amb el qual podem crear un concert amb estils diferents, contrastats, que pugui haver-hi una obra clàssica, una altra del període romàntic i una del segle XX. Un repertori que ens permeti interpretar obres de diversos estils en un mateix concert i poder buscar els límits de cada estil i les diferències de com tractar el so, els tempi, el balanç entre els instruments.
J. M. C.: Podeu parlar-nos del programa que interpretareu en els concerts que fareu la gira de la Xarxa de Músiques?
És un programa amb contrastos, amb obres del segle XIX, XX i XXI. Comencem amb el Trio amb piano en Mi bemoll major Op. 70/2 de Beethoven que és una obra molt maca i no es programa tant com el Trio amb piano en Si bemoll major Op. 97 i el Trio amb piano en Re major Op. 70/1 ‘Fantasma’. Beethoven va compondre aquesta obra després d’haver escrit la Simfonia núm. 5., en un moment de maduresa. Els temes que s’exposen a la partitura són pròxims al classicisme tot i que l’estructura de l’obra és més avançada. El primer moviment comença amb una introducció lenta, poco sostenuto, que canvia radicalment a un moviment enèrgic i exuberant. És una obra amb molts contrastos. El segon moviment és un Allegreto, el tercer, un minuet i el quart últim un Allegro enèrgic. És un viatge amb diversos caràcters molts contrastants que tenen en comú el sublim i estructural que pot ser una obra de Beethoven. Després estrenem una obra d’Octavi Rumbau, el compositor resident de la Xarxa de Músiques, que ha escrit per a nosaltres. I acabem amb el Trio amb piano en Do menor núm. 1, Op 8 de Xostakóvitx que el va titular Poema i el va dedicar a una noia de la qual es va enamorar quan tenia 15 anys. És una obra en un sol moviment, però canvia constantment els tempi.
J. M. C.: Què significa per a vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?
T. J.: És un moviment global que dona suport als joves i que fa un gran esforç no únicament per a projectar els joves músics sinó que també els ajuda a través dels seus concursos. A cada país és diferent, però el que ens agrada de Joventuts Musicals d’Espanya són els seus concursos que fan que molts joves es coneguin i s’ajuntin per fer música. Més enllà que siguin premiats en aquests concursos, suposa un motor important pels joves. A més, els premis dels concursos de Joventuts Musicals d’Espanya són gires de concerts, que és el que realment volen els joves, començar a professionalitzar-nos. Nosaltres vam guanyar un segon premi i farem aquesta gira ara a la Xarxa de Músiques com a part del premi. A finals del passat any van estar en el Campus Internacional de Música de Cambra de Weilersheim que organitza Joventuts Musicals d’Alemanya.
J. M. C.: Quins projectes futurs teniu?
T. J.: Molts concerts i molts concursos, que per a nosaltres encara són crucials. I concerts en una sèrie de projectes de caràcter social que tenim als Països Baixos.
J. M. C.: Per què vàreu triar com a nom del grup Trio Jakob?
T. J.: És el primer nom de Mendelssohn, Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy. El primer trio que vam tocar com a grup, el 2014, va ser el seu Trio amb piano núm. 1 en Re menor, Op. 49 i d’aquí va el nom del grup.
J. M. C.: Què us agrada més de ser músics?
T. J.: L’estil de vida del músic intèrpret et permet una llibertat que potser no tens en altres feines, però també comporta incerteses, molts desplaçaments per altres països i coneixes molta gent. El que més ens agrada de tot això, però, és la capacitat de creat que té el músic intèrpret a partir d’un treball previ una cosa personal que ens identifica, però que alhora identifica a la persona que ha compost l’obra. Aquesta dualitat entre una expressió personal i una expressió més gran de l’estil o d’un compositor és el que ens agrada de ser músics intèrprets.
J. M. C.: Quins són els vostres referents musicals?
T. J.: A tots tres ens captiva el Quartet Casals, perquè és un grup de música de cambra internacional, ens agrada molt com toquen, a vegades ho fan de memòria i nosaltres també ho fem a vegades, ens hi hem inspirat.
