01-03-2025
El jove violoncel·lista valencià Carlos Vidal va conèixer la violinista russa Liza Fediukova a Itàlia en un festival i van començar a tocar junts en formacions de trio i quartet quan es va adonar que tenien una notable connexió musical i van decidir formar un duo de violí i violoncel, una formació poc freqüent a les sales de concerts que volen explorar per mostrar la bellesa de les partitures escrites per aquesta formació. Carlos Vidal, guanyador el 2022 del Concurs de Joventuts Musicals d’Espanya en la modalitat de corda amb arc, va decidir després de fer una primera gira de concerts sol, convidar la Liza Fediukova per explorar les possibilitats del duo de violí i violoncel en una segona gira.
JOVENTUTS MUSICALS DE CATALUNYA: Què us va atraure del violoncel i el violí per voler estudiar aquests instruments?
CARLOS VIDAL & LIZA FEDIUKOVA: La mare del Carlos tocava el piano, però sempre li havia agradat molt el so del violoncel i així va començar amb aquest instrument que sempre li ha agradat molt. La Liza va arribar al violí perquè la seva germana el tocava i ella ja des de petita va voler tocar el violí jugant a ser la seva germana.
J. M. C.: Des de quan formeu duo?
C. V & L. F.: Vam començar a tocar junts en altres formacions, trio i quartet, fins que un dia van decidir provar com a duo i ens vam adonar que funcionava molt bé i com hi ha pocs duos de violí i violoncel van decidir de donar-li una oportunitat.
J. M. C.: Com us vàreu conèixer, ja que el Carlos és espanyol i la Liza, russa?
C. V & L.F.: Ens van conèixer en un festival a Itàlia i per casualitat tots dos vivim a Múnic. Després vam tornar a coincidir de nou i el fet que ens aveníem molt tocant junts, hi havia afinitat musical i treballaven molt ràpidament en la preparació del repertori i que vivim a la mateixa ciutat, tot va sumar per formar el duo. Quan el Carlos va guanyar el 2022 el concurs de corda amb arc de Joventuts Musicals d’Espanya la primera gira la va fer en solitari i per la segona va optar per aquest duo de violí i viloncel, que és poc freqüent. A veure com va en els concerts de la gira. El concert que vam fer l’estiu passat al Fringe Torroella de Montgrí vam constatar que va agradar molt.
J. M. C.: Tots dos heu guanyat concursos, quin paper creieu que juguen els concursos en la carrera dels joves músics?
C. V & L. F.: Els concursos són importants pels joves estudiants sempre que la preparació serveixi per elaborar repertori, aprendre coses noves i que el músic millori, perquè si un va amb la perspectiva de guanyar, com passa poques vegades pot ser molt frustrant. Guanyar un concurs ajuda, però el món de la música canvia i actualment hi ha altres opcions, com les xarxes socials per donar-te a conèixer i els concursos són menys importants del que ho van ser fa 30 o 40 anys.
J. M. C.: Tots dos vàreu començar a estudiar música en els vostres respectius països i van decidir marxar a l’estranger a ampliar la vostra formació. Què us ha aportat estudiar fora dels vostres països?
C. V & L. F.: La Liza es va traslladar a Alemanya per estudiar amb una professora que va conèixer en una classe magistral i li va agradar tant que va decidir instal·lar-se a Europa. El Carlos va marxar a estudiar a París als 16 anys, també per treballar amb un professor concret i el 2024 va decidir canviar França per Alemanya i París per Múnic. L’enseyament musical a Espanya ha guanyat molt en els últims anys i està sortint gent amb molt talent, però la majoria dels espanyols que surten a l’estranger ho fan per tenir més oportunitats de les que hi ha a Espanya. A Alemanya és igual el nombre de músics que surtin dels conservatoris i les escoles superiors de música, sempre hi ha oportunitats per tots. És un tema cultural, el 80% del repertori de la música clàssica s’ha creat a Centreeuropa.
J. M. C.: Podeu parlar-nos del programa que heu preparat per fer la gira a Xarxa de Músiques?
C. V & L. F.: Per a violí i violoncel no hi ha molta música escrita i no resulta un repertori massa habitual i les obres de Maurice Ravel, Reinhold Glière i Zoltán Kodály que hem triat són obres mestres d’aquest repertori.
J. M. C: Quin és el vostre repertori preferit?
C. V & L. F.: Liza se sent més a gust amb el Romanticisme i el segle XX i en el cas de Carlos, també a més de la música contemporània, amb la qual se sent molt còmode. Junts podem tocar qualsevol estil, però tots dos preferim el Romanticisme i el segle XX.
J. M. C: Què significa per vosaltres el moviment de Joventuts Musicals?
C. V & L. F.: Joventuts Musicals fa un treball espectacular amb els músics joves, donant-los oportunitats de tocar i fer gires de concerts, que és molt difícil de fer si no ets un músic famós. Les gires et permeten que la gent et pugui sentir i veure. És una oportunitat bastant única per als joves músics.
J. M. C.: Quins projectes futurs teniu?
C. V & L. F.: Després de la fira de concerts que farem a la Xarxa de Músiques, a l’estiu tenim previst tocar en un festival a Alemanya i ens agradaria seguir com a duo de violí i violoncel perquè no és freqüent i funciona molt bé.
J. M. C.: Què us agrada més de ser músics?
C. V & L. F.: A Liza, el que més li agrada és estar a l’escenari i poder transmetre a la gent el que toca. Al Carlos, mostrar que a través d’un instrument la gent pot sentir coses que són pràcticament impossibles en el dia a dia. Si escoltes i tanques els ulls en un concert, pots sentir coses molt especials.
J. M C.: Quins són els vostres referents musicals?
C. V & L. F.: El referent de la Liza és el David Óistrakh. El Carlos l’inspiren molt Pau Casals, Mstislav Rostropóvitx, Steven Isserlis, Jean. Guihen Queyras i el seu professor Jylian Steckel.
