Sorgit al si de la família del violí, el violoncel apareix a Itàlia al voltant del 1520, el seu paper, però, es limita a ser el baix continuo fins que a finals del segle XVII l'instrument ja comença a enlairar una mica el vol en el marc de la música de cambra i es redueix el volum adquirint l'aparença actual. Tanmateix, quan Bach escriu les seves suites per a violoncel sol al voltants de 1720, les possibilitats del violoncel encara estaven per desenvolupar, relegat en els concerts a imitar el violí. Al llarg del classicisme i el romanticisme la literatura el violoncel forma part de la música de cambra i la seva presència als salons nobiliaris i més tard a les sales de concerts és habitual. Al segle XX, amb el redescobriment de les suites de Bach per part de Pau Casals, arriba l'exploració moderna de tots els recursos tímbrics i idiomàtics de l'instrument. Laura Peribáñez acompanyada al piano per Carmen Santamaría recorre 250 anys d'història del violoncel des de les suites de Bach a Le Grand Tango que Astor Piazzolla va escriure el 1982 per a violoncel i piano, passant per obres de Boccherini, Schumann, Txaikovski, Gaspar Cassadó i Astor Piazzolla.
Johann Sebastian Bach: Suite per a violoncel sol núm.1 en Sol major - Preludi, Sarabande i Giga
Gaspar Cassadó: Suite per a violoncel sol - Preludio-Fantasía
Luigi Boccherini, Sonata en Do major G. 6
Cesar Franck: Sonata en La major - Allegretto ben moderato
Robert Schumann: Fantasiestücke Op. 73 - III. Rasch und mit Feuer (Ràpid i amb foc)
Astor Piazzolla: Le Grand Tango per a violoncel i piano
Laura Peribáñez Artero s’està consolidant com una de les violoncel·listes més prometedores i versàtils de la seva generació. Nascuda a Barcelona, va debutar amb 9 anys a l’Auditori de Barcelona i des de llavors actua extensament a nombroses sales d’Espanya i Europa. Formada a Barcelona, Brussel·les i Londres, al llarg de la seva carrera ha rebut el reconeixement i suport d’institucions com la Hattori Foundation, Drake Calleja Trust, Craxton Memorial Trust i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’any 2020 va guanyar el 3r premi al concurs de corda de Juventudes Musicales de España i una beca Banc Sabadell atorgada per la British Spanish Society per cursar un Artist Diploma al Royal College of Music, institució que l’ha guardonada amb el premi Antonio Brosa.
Ha actuat i gravat per Decca, ECM Records i Classic FM a Londres i ha ofert nombrosos concerts arreu d’Europa incloent Flagey (Brussel·les), White Piano Hall (Vilnius), DeSingel (Anvers), Palau de la Música Catalana i l'Auditori de Saragossa. Festivals recents inclouen Aurora Chamber Music (Suècia), ICMC Schloss Weikersheim (Alemanya) i Cello Biënnale Amsterdam (Holanda). Ha compartit escenari i rebut consell del Quartet Casals, Frans Helmerson, Gary Hoffman, Ferenc Rados, Heime Müller, Lluís Claret i Gordan Nikoli? entre altres. Recentment, ha actuat al Palau de les Nacions Unides de Ginebra i ha protagonitzat el vídeo institucional del Palau de la Generalitat de Catalunya. En aquests moments rep el suport de l’ambaixada d'Espanya al Regne Unit per a la realització de dos vídeos musicals i la comissió d’una obra de nova creació presentada a finals de 2021.
Laura Peribañez toca un violoncel fet per Paul Belin l’any 2018 i un arc Bultitude generosament cedit pel Royal College of Music.
Carmen Santamaría és natural de Castro Urdiales. Va realitzar els seus estudis superiors de piano a Musikene amb Miguel Ituarte, i un master a l’Academia Liszt de Budapest amb András Kemenes, Gabor Eckhardt, Márta Gulyas i Rita Wagner, i a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb Francisco Poyato. Pianista especialitzada en música de cambra ha actuat en diferents sales i festivals d’Espanya, Hongria, Suècia i Mèxic. De la mateixa manera ha rebut classes i consells de Josep Surinyac, Zoltán Kocsis, Sergei Yerokin o Hartmut Höll, entre d’altres.
