L'emperador Frederic II el Gran de Prússia fou en el segle XVIII un dels governants més poderosos d'Europa. Com a mecenes, va donar suport al desenvolupament de la filosofia, l'art i la música del seu temps. Entre els protegits del món de la música hi havia el seu professor de flauta i compositor de la cort Johann Joachim Quantz; Carl Philipp Emanuel Bach, fill de Johann Sebastian Bach; així com un els menys coneguts Johann Gottlieb Janitsch i Christoph Schaffrath. En el cercle cultural de l'emperador, l'estil sentimental conegut com a Empfindsamkeit es va fer molt popular. Aquest moviment es va centrar en la vida interior dels individus, la seva singularitat i les emocions sovint contrastades que acompanyen l'existència humana. Els quatre compositors del programa, fascinats pel Empfindsamkeit, van crear obres de colors extraordinaris i estats d'ànim fluctuants.
