Fou pel paladar refinat de Leopold I, el més musical dels Habsburg, que Giovanni Bononcini va compondre l'oratori a quatre veus La Conversione di Maddalena el 1701. El músic modenès, aleshores en el cim de la fama europea, disputat entre Roma, Viena i Berlín -molt abans de la rivalitat amb Händel a Londres- tenia a la seva disposició els millors efectius de la Capella Imperial: quatre cantants (dos sopranos, un contralt i un baix, tots homes) de primer rang i un conjunt instrumental, limitat a cordes però suficientment coherent per articular una dialèctica concertante tutti-concertino i amb brillants pàgines solistes per al violí i el violoncel. Al segle XVIII La Conversione va gaudir d'un gran èxit durant un quart de segle i, més enllà de la Cort de Viena, fou reviscuda a Florència, Roma i Bolonya.
La molt afortunada història de la Magdalena -un dels temes més fascinants i estratègics de l'espiritualitat barroca de la Contrareforma- és tractada en termes originals pel llibretista anònim, que a través d'una intel·ligent versificació "escenifica" el camí accidentat de la conversió de la pecadora a santa, perseguida per l'exhortació incisiva de la seva germana Marta, que en les diverses estacions d'una dramàtica confrontació portarà Magdalena al camp de l'Amor diví, anul·lant les temptacions i amenaces de l'Amor profà.
Bononcini respon als requeriments del text amb una partitura de meravellosa varietat i constant frescor inventiva, en què conviuen una cordialitat expressiva immediata, exigències vocals ininterrompudes i grans subtileses harmòniques i tímbriques, plasmant plàsticament el perfil dramàtic de cada personatge, evidenciant la ploma del gran artista d'òpera.
El repartiment de l’estrena estava format per quatre dels millors cantants de la cort, tots quatre homes: Vincenzo (Maddalena, castrat soprano), Mellini (Marta, castrat contralt), Francesco Ginder (Amor diví, castrat soprano) i Borrini (Amor profà, baix).
Oratori sacre de Giovanni Bononcini (1670-1747)
Personatges:
Maria Maddalena
MARIA HINOJOSA, soprano
Marta
LEANDRO MARZIOTTE, contratenor contralt
Amor diví
RAFAEL QUIRANT, contratenor soprano.
Amor profà
PAU ARMENGOL, baix
ORQUESTRA:
Anna Urpina, concertino
Ignacio Ramal, violí
Núria Pujolràs, viola
Nicola Brovelli, violoncel
Mario Lisarde, violone
Rafael Bonavita, tiorba
Jordi Domènech
CLAVICÈMBAL I DIRECCIÓ
MARIA HINOJOSA
Llicenciada en cant i lied amb la màxima qualificació i premi de fi de carrera (ESMUC), va ser nominada a Millor Actriu Musical el 2007 i el 2011, i guanyadora del Premi de la Crítica dels Premis Butaca. Ha cantat en sales com el Musikverein i el Theater an der Wien de Viena, el Teatro Colón de Buenos Aires, l’Arena de Verona, l’Òpera de Philadelphia, el Teatre del Liceu, L’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana, el Palau de les Arts de València, el Teatro Real i l’Auditorio Nacional de Madrid, entre d’altres, sota la direcció d’Heras Casado, Sir N. Marriner, Bolton, Antonini, Onofri, Dantone, Alessandrini, Biondi o Pons. En escena ha treballat al costat de X. Albertí, La Fura dels Baus, Els Comediants, F. Negrín, R. Carsen i Ll. Pasqual.
El 2017 va debutar al Musikverein al costat de Concentus Musicus Wien. Les pròximes temporades oferirà concerts amb la Cappella Mediterranea i amb Forma Antiqva; en òpera cantarà rols protagonistes al Teatro de la Zarzuela, l’Òpera d’Oviedo i el Teatro Calderón de Valladolid, i en l’àmbit simfònic, noves col·laboracions amb la Real Filharmonia de Galícia i l’OBC en una estrena absoluta de Joan Magrané.
LEANDRO MARZIOTTE
Leandro Marziotte ha estat guanyador del primer premi al Concurs Internacional Händel de Göttingen i finalista del Primer Concurs Internacional de Contratenors a Lugano. És titular de quatre diplomes, un Màster en Cant Barroc cum laude del Conservatori Reial de l'Haia, una Llicenciatura en Cant summa cum laude del Conservatori d'Estrasburg, així com d'un Diploma Superior en Cant líric i una especialització en Cant Contemporani. Participa en diferents produccions d'òpera: l'Orfeo ed Euridice de Gluck, 'Serse', 'Orlando', 'Agrippina', 'Jephtha' de Handel, 'Dido and Aeneas' de Purcell; 'Orfeu' de Monteverdi; 'A Midsummer Night's Dream' de Britten amb conjunts com ara 'Cappella Mediterranea', 'Le Poème Harmonique', 'Ricercar Consort' o ' Stuttgarter Barockorchester (Jörg Halubek).
Ha enregistrat per a SONY Music i Harmonia Mundi un disc de cantates de Bach al costat de l'Ensamble 'Musicus Köln' dirigit per Christoph Spering. Realitza el primer enregistrament mundial del rol principal de l'òpera “Flavi Crispo” de Heinichen amb l'Orquestra Barroca de Stuttgart. Amb el Label Arcana grava a Itàlia un disc amb cantates barroques napolitanes inèdites. El podem trobar en altres enregistraments importants com a l'òpera “Rodrigo” de Handel, dirigida per Laurence Cummings. Recentment ha sortit el disc “Cleofida” de Telemann i Handel gravat amb “Il Gusto Barocco”. A més, ha excel·lit com a compositor posant música a poemes de tres escriptores llatinoamericanes d'Uruguai, Argentina i Xile: Juana de Ibarbourou, Alfonsina Storni i Gabriela Mistral. El disc es diu Les Muses d'Amèrica.
RAFAEL QUIRANT
Nascut a València, el sopranista Rafael Quirant és besnet de la famosa soprano Carmen Tur Melchor. Guanyador del Concurs de cant de Joventuts Musicals d'Espanya el 2021, ha treballat amb artistes com Olga Pitarch, Juan de la Rubia, Francesca Sales, Silvia Vázquez, Pedro Quiralte i un llarg etcètera. Destaca la seva participació a l'òpera Amadigi di Gaula de Händel, que va interpretar a l'Auditori de Barcelona i l'Auditori Nacional de Madrid amb la direcció de Dani Espasa i Vespres d' Arnadí. Quirant és membre del grup barroc Il dolce incontro, que treballa incansablement per fer-se un lloc entre els més destacats grups barrocs a nivell espanyol. A més, és col·laborador habitual de les orquestres de la província de Castelló i el País Valencià, entre les quals destaquen la Primitiva de Llíria, l'Orquestra de la Universitat de València, l'Orquestra del Conservatori de Música "Joaquín Rodrigo" de València, l'Orquestra Belles arts, l'Orquestra del Centre instructiu d'art i cultura i l'Orquestra de l'Ateneu Musical Schola Cantorum. A més a més del seu extens repertori barroc, també compta amb repertori belcantista, cançó espanyola i d'oratori. Recentment ha destacat per la seva incursió a l'òpera mozartiana, interpretant el paper de Cherubino a Le nozze di Figaro i rebent un clamorós èxit. Rafael Quirant va començar la seva formació musical com a alumne de Nereida López al CIAC (Vall d'Uxó) i posteriorment va estudiar amb Ricardo Castelló. Després de finalitzar els estudis de disseny de moda a l'escola superior de disseny de València (EASD) amb les més altes distincions, va ingressar al Conservatori Professional de música “Francesc Penyarroja” de Vall d'Uxó per adquirir coneixements previs al seu ingrés al Conservatori de València, on va realitzar amb èxit les proves d'accés al conservatori "Joaquín Rodrigo". Actualment, rep classes de la reconeguda soprano Ofelia Sala.
PAU ARMENGOL
Nascut a Sabadell, inicià els seus estudis de piano i solfeig a la mateixa ciutat. S'ha format vocalment amb Carlos Chausson i, a més, ha rebut lliçons de mestres com Jaume Aragall, Eva Mei, Matthias Goerne, Mariella Devia o Plácido Domingo. Després d’obtenir el títol de doctor en Química Teòrica i Computacional per la Universitat Autònoma de Barcelona, va guanyar el Concurs Mirna Lacambra per a accedir a l'Escola d'Òpera de Sabadell, on va debutar amb el rol de Leporello (Don Giovanni). Posteriorment fou seleccionat pel Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau de les Arts Reina Sofía de València, on va completar la seva formació.
Ha desenvolupat els rols de Leporello i Don Giovanni (Don Giovanni), Figaro (Le Nozze di Figaro), Dulcamara i Belcore (L’Elisir d’Amore), Sagrestano (Tosca), Martino (L'occasione fa il ladro), Sprecher (Die Zauberflöte), Marullo (Rigoletto), Betto di Signa (Gianni Schicchi), El Magnat (La Gata Perduda), Silvio (Pagliacci), Escamillo (Carmen), entre altres.
En el camp de l'Oratori i el Lieder, ha interpretat obres com el Retablo de Maese Pedro de Falla, el Requiem de Mozart, la 9a Simfonia de Beethoven, el Pessebre de Pau Casals, la Petite Messe Solenelle, les Passions de J.S. Bach, així com nombroses cantates del mateix compositor en múltiples ocasions, incloent la seva participació a la Bachfest 2024 a Leipzig.
Ha cantat en sales i teatres com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, l'Auditori de Barcelona, l'Auditorio Nacional de Madrid, el Palau de les Arts Reina Sofía de València, el Palau de la Música de València, el Palacio Euskalduna de Bilbao, el Teatro Cervantes de Málaga o el Kursaal de San Sebastián, entre altres. Ha estat dirigit per mestres com Gustavo Dudamel, Mark Minkowsky, Susanna Mälki, Antoni Ros Marbà, Roberto Abbado o Plácido Domingo.
