
Salvador Brotons
- Trio 1 op39
L’inici de l’etapa a Tallahassee (Florida, 1985) on Brotons cursà el seu Doctorat en composició ve marcat per una sèrie d’obres, algunes d’elles treballs per a les classes que rebia, per a formacions de cambra cada vegada més àmplies. A més del coneixement profund de les capacitats de cada instrument ja assolits a Barcelona, la seva música guanya en domini formal, domini dels efectes sonors mitjançant combinacions tímbriques exitoses, rotunditat, claredat expositiva i al mateix temps coherència global, volent crear peces homogènies, compactes, dins un tot integrador.
Bohuslav Martinu
- Duo for Violin and Cello No. 1, H. 157
Präludium. Andante moderato - poco vivo
Rondo. Allegro con brio
Compost a París on havia estat resident durant 3 anys, aquest primer duet (sobre 2 per a aquest format) estava dedicat als seus compatriotes, el violinista Stanislav Novak i el violoncel·lista Mauritz Frank, de fama de quartet de corda (van tocar el seu Quartet de corda núm.1 en la seva primera actuació, a Praga). Aquest duet es va representar per primera vegada el 17 de març de 1927.
Potser en do major (/menor). La cadenza del final de vegades s'omet completament (de fet, de vegades l'obra es reprodueix en una forma simplificada).
Piotr Ilitx Tchaikovsky
- Trio op50 en La menor
I. Pezzo elegiaco. Moderato assai
IIa. Tema con variazioni. Andante con moto
IIb. Variazione finale e coda. Allegro risoluto e con fuoco–Andante con moto
El desembre del 1881, Txaikovski era a Roma quan va començar a treballar amb el Piano Trio en La menor, Op. 50. Fins aleshores havia produït poc en l'àmbit de la música de cambra (sobretot en quartets de tres cordes), i la formació piano trio no era una dels que li agradava especialment. No obstant això, desitjava compondre un monument a Rubinstein amb una part molt elaborada pia. La seva patrocinadora, Mme. von Meck, li havia estat implorant una peça per al seu trio resident (en què Debussy era el pianista), així que va poder matar dos ocells d'un tret. Va compondre el trio "a la memòria d´un gran artista".
Les textures del trio van des del gairebé concert per a piano i cordes (reflexant el virtuosisme de Rubinstein) fins a la íntima transparència associada als escenaris de cambra. El primer moviment consisteix en una sèrie d'idees líriques que comencen amb un apassionat i volàtil primer tema enunciat al violoncel. El segon moviment consisteix en un tema enunciat al piano seguit d'onze variacions. La secció final, Variazione Finale e Coda, estableix el tema per darrera vegada. La peça acaba amb una marxa fúnebre basada en el primer tema del primer moviment.
El Trio Fortuny neix de l’amistat entre tres músics amb una activitat intensa arreu d’Europa, ja sigui liderant orquestres, actuant com a solistes o fent música de cambra i altres projectes singulars. Les seves experiències individuals alimenten cada trobada i enriqueixen el treball de tots els seus programes. Format pel violinista Joel Bardolet, el violoncel·lista Pau Codina i el pianista Marc Heredia, el Trio Fortuny ha consolidat la seva proposta actuant als principals escenaris catalans i gravant dos àlbums en format vídeo digital amb obres de Schubert i Brahms; i de Beethoven, Xostakóvitx i Mendelssohn. El diàleg entre aquests tres músics traspua influències de Ferenc Rados, Rainer Schmidt, Claudio Martínez, Dmitri Bashkírov i Gary Hoffman, entre altres. Han actuat en diferents festivals com el Wissembourg International Music Festival, Portaferrada, Temporada Ibercamera Girona, el CNDM, el Palau de la Música Catalana (del qual són residents actualment), L’Auditori de Barcelona o el Bachcelona.